NO EM PROTEGEIXIS. CUIDA'M

Encara que en ocasions els fem servir com a termes equivalents, la protecció i la cura són coses ben diferents.

La protecció és l’acte de salvaguardar algú d’un perill, ocasionalment, a costa d’exposar-se a un cert risc el propi protector. No és un acte bidireccional. No tots podem protegir a altres perquè no disposem de prou força o recursos o riquesa. Aquesta circumstància fa que, quan algú ens protegeix, ens sentim en deute. El protector, de manera implícita, se situa en un o diversos esglaons per sobre de nosaltres.

Curiosament no passa el mateix amb la cura. És més, tenir cura sol ser una pràctica invisible i, fins i tot, desprestigiada. No només moltes persones no agraeixen la cura rebuda, per exemple, per una infermera, sinó que, de tornada, mostren un tracte despectiu com si el fet que algú els cuidi els instal•li en una mena de pedestal. Vaja, que a sobre que cuides a algú, sembla que t’estan fent un favor a tu.

És innegable, donem més importància a la protecció que a la cura. Ara bé, quantes vegades vas necessitar que et protegissin ahir? Segurament cap. Però possiblement vas viure moltes situacions en què algú es va preocupar per tu. Et va preparar un esmorzar. Et va trucar per saber si estaves més contenta. Va recollir els teus fills o filles de l’escola perquè poguessis sortir tranquil•la de la feina. O et va dedicar el temps necessari perquè entenguessis els resultats de l’analítica. Totes aquestes persones et van cuidar. I si ningú ho va fer aposto el que vulguis que, en algun moment, ho vas trobar a faltar.

Continueu llegint «NO EM PROTEGEIXIS. CUIDA'M»