L'ESTRES POSTRAUMÀTIC: UNA VIVÈNCIA MÉS COMÚ DEL QUE PENSEM

L’estrès posttraumàtic és un estat d’ansietat que apareix després de viure una experiència on la persona ha estat o s’ha sentit en perill (o algú del seu entorn). És un mecanisme de protecció que el cervell posa en marxa per allunyar-te de possibles fonts de risc. Si hem estat atracats el nostre cervell reaccionarà amb ansietat intensa quan tornem a passar pel carrer on va passar. És com si ens digués: “No hi passis. És perillós” i la seva manera de fer-ho és generant una intensa reacció d’ansietat que pot arribar a l’atac de pànic per evitar una conducta que torni a exposar-nos al risc.

Si anem a les definicions acadèmiques, el DSM-V ens diu que per poder diagnosticar un Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT) la persona, o algú proper, ha hagut d’experimentar o observar una situació en què la vida ha corregut perill. Tot i això, en el dia a dia dels professionals de la psicologia identifiquem reaccions que compleixen la clínica d’un TEPT sense que la seva experiència traumàtica hagi implicat un perill vital. Per exemple, és habitual observar-ho en assetjaments laborals de llarga durada, en violència de gènere psicològica, en esdeveniments que atempten contra les nostres bases primàries com una infidelitat matrimonial o una traïció d’un soci en qui teníem la màxima confiança.

Encara que associem el trauma a l’exposició a successos violents com un accident o una agressió, el nostre cervell també identifica com a trauma altres episodis aparentment menys intensos com l’aïllament social (a l’escola o a la feina), enfrontar-se a procediments terapèutics dolorosos (sobretot en menors) o les intimidacions (encara que no siguin contra la vida) entre d’altres. A la pràctica no hi ha fets que puguin ser classificables o no com a trauma. És la interpretació que fa l’individu del grau d’amenaça.

Continueu llegint «L'ESTRES POSTRAUMÀTIC: UNA VIVÈNCIA MÉS COMÚ DEL QUE PENSEM»