LES MALES NOTÍCIES

Uns dels records més impactants que guarda una persona en la memòria és el moment en què li van comunicar una mala notícia. És l’efecte de primacia. Encara que la situació s’hagi produït hores o dies abans, per a la persona comença en el mateix instant en què es informada.

En la meva experiència professional he pogut observar persones que queden enganxades en aquell moment, explicant una i altra vegada com havien estat informats: “semblava que el molestava que plorés”, “mirava el rellotge com si tingués presa”, “m’ho va dir tan ràpid que no vaig entendre ben bé que m’estava dient”.

Per contra, quan les coses s’han fet bé, es recorda la tendresa amb què va ser tractat, com li van agafar la ma o la mirada que explicava sense paraules que no estava sola. En definitiva, es recorda que es va sentir cuidat i que això va suposar un important impuls en la superació personal.

A l’altra banda, el professional encarregat de transmetre la informació tampoc està passant un bon moment. No té cap dubte tècnica. La seva ansietat prové d’anticipar la reacció de l’altre i de saber que serà un moment difícil.

Saber donar males notícies és més important del què ens pensem.

La persona

Quan es rep una noticia traumàtica se sent una emoció intensa. Quant més intensa és l’emoció menys capacitat té el cervell de mantenir el control, d’entendre les paraules que està sentint, pensar què és el que s’ha de fer o, fins i tot, d’orientar-se en espai i temps.

Si la informació es transmeteix acuradament facilitem que la persona pari atenció a la informació que se li estant donant, que pugui aclarir, al menys, part dels seus dubtes i que estigui orientat i conscient respecte a l’abast de la situació.

Aconseguir això és molt important ja que ocasionalment en una situació crítica hem de prendre decisions, sovint en qüestió de minuts o hores, que tindran conseqüències irreversibles i de les quals ens sentirem responsables la resta de la nostra vida.

A llarg termini també podem trobar efectes positius. Al reduir la intensitat emocional la persona és més capaç de avançar en el dol, si fos el cas, o d’adaptar-se als canvis que la crisi ha implicat en la seva vida. D’aquesta manera també disminueix el risc de desenvolupar trastorns adaptatius o d’ansietat.

El professional

Si el professional no té clar què ha de fer en aquestes situacions és fàcil que s’amari de l’emoció de la persona o es mostri fred i distant per evitar ser contagiat per ella.

En canvi, un bon acompanyament millora el vincle, redueix conflictes i incrementa l’autoconfiança del professional.