EL DOL INFANTIL
La mort és un concepte que es costa molt relacionar amb els nens i les nenes. Tot i així, darrere de cada traspàs hi ha nets, netes, filles i fills que, precisament per la seva curta edat, necessiten ser acompanyats en aquests moments complexos i no deixar-los a banda a casa d’una veïna o una tieta.
El dol és el procés que ens ajuda a superar la pèrdua dels nostres éssers estimats. Als nens i nenes també. Els rituals funeraris, és a dir, la vetlla, el sepeli i el funeral compleixen fonamentalment dos objectius: assimilar la pèrdua i rebre el suport de l’entorn social. Si el menor es queda en casa de la cosina “per estalviar-li el tràngol” no tindrà l’oportunitat d’acomiadar-se per última vegada, ni de interioritzar la pèrdua ni se li legitimitza en el seu dolor.
El dol s’estructura en diverses fases i en els infants també hi son presents. No és fàcil identificar les emocions complexes associades a la mort en un nen o una nena però això no significa que no les sentin. Simplement posen en marxa diferents recursos que els ajuden a conviure amb un dolor massa fort per a ells.
Trobarem sovint dos estratègies. La negació i la distracció.
En la negació el nen o nena nega, com diu el seu nom, que la mort hagi succeït. En un adult seria una actitud preocupant però no en un petit. Necessiten més temps per entendre el que ha passat i opten per no creure-s’ho fins que s’hi troben més preparats.
La distracció és la capacitat de jugar o riure amb els amics a estones, oblidant completament el seu estat de dol. Son espais temporals que els donen un període de descans del seu malestar i és fàcil, doncs, veure’ls passar del plor al riure en pocs minuts de diferència.
Què podem fer per acompanyar un nen o nena a afrontar una mort propera?
-Explicar el què ha passat de manera que el menor pugui entendre-ho. No hem d’utilitzar eufemismes ni analogies. Informem de la mort de la manera més senzilla i delicada que trobem.
-La millor persona per comunicar a un menor que el seu pare o la seva àvia ha mort NO ÉS LA PSICÒLOGA. És aconsellable que s’encarregui una persona amb fort vincle amb l’infant. No passa res si plora mentre ho explica. Menor i adult ploraran junts. No se m’acudeix moment més adient per plorar que davant de la mort d’una persona estimada.
-Respectar les seves reaccions i si les considerem inadequades (fa cops contra una paret, per exemple) podem intentar reconduir-lo amb una abraçada i paraules tranquil•les que li ajudin a recuperar el control.
-Per a la majoria es tracta del primer contacte amb la mort. Per una banda necessiten orientació pràctica. Què es fa en cada moment dels rituals, explicar-los que les emocions, tan fortes els primers dies, en breu es faran més tolerables i que es bo que busquin consol sempre que el necessitin.
Per l’altra banda és habitual que comencin a donar-li voltes al concepte de la mort i siguin conscients, de cop, de la seva pròpia mortalitat. Per tant, no només han d’afrontar la pèrdua del seu familiar sinó també la d’un mateix. Aquest fet és especialment evident davant de la mort d’un animal de companyia. Ens pot semblar exagerat quant de temps el nen o nena recorda al seu gosset però el que en realitat passa és que s’ha adonat del que significa la mort i que la seva mare i el seu pare, en algun moment, ja no hi seran.
-El nen o nena decideixen el seu grau d’implicació però els hem de proposar la possibilitat d’acomiadar-se del seu familiar (davant del cos, a través d’un dibuix, una carta…) Sense por. És el seu dret i quedar-se amb el desig és pitjor que veure el cos de la persona que estima i que no veurà mai més.
-Les hores de vetlla son llargues i quan més petit sigui el menor més dificultat tindrà per aguantar-les. És bona idea que aquesta tieta que inicialment s’anava a quedar amb el nen o nena a casa seva s’encarregui de acompanyar-lo al tanatori i li doni estones de descans a casa o al parc.
-Dies després del sepeli la idea de la mort i de la pèrdua continua voltant pel seu cap. Hem de buscar espais per parlar i preguntar si alguna cosa li preocupa. Segur que tenen molts dubtes o emocions que no saben com gestionar.
-La mort forma part de la vida. Hem de donar-li l’espai que pertoca però la vida ha de continuar. El menor ha de mantenir les seves obligacions, els seus límits i hem d’evitar infantilizar-lo i sobreprotegir-lo.