L'ASSETJAMENT LABORAL. NO EL CONFONGUIS AMB ESTRÈS

“El meu cap em mira malament”, “mai accepten cap proposta meva”, “em sobrecarreguen de treball”, “no tinc recursos ni orientació per fer la tasca que m’han encomanat”. Aquestes són algunes de les diferents queixes de qualsevol afectat o afectada per assetjament laboral. No semblen vivències especialment traumàtiques per a una persona adulta. Però si es pateixen de manera freqüent a la llarga afecten greument la salut física i psicològica.

Encara que l’assetjament laboral és un problema molt present en el nostre entorn laboral no és fàcil d’identificar, ni tan sols per la pròpia víctima, ja que es defineix per conductes habitualment subtils, comportaments que, vistos de manera aïllada, no aparenten l’amenaça que realment representen.

Quan el treballador explica el seu problema les seves queixes semblen banals i, davant la incomprensió del seu entorn, opta per callar i culpabilitzar-se. Acaba assumint que, si se sent tan malament per una crítica o per un comentari despectiu, és perquè és feble i no serveix per a aquest treball. No obstant això, l’assetjament laboral és un problema devastador del qual ningú, per bones competències socials i intel•lectuals que posseeixi, pot sortir indemne.

La conseqüència de patir aquesta situació és desenvolupar una versió més o menys greu del Trastorn d’Estrès Postraumàtic. La persona sent molta ansietat davant de qualsevol lloc, persona o imatge associada al seu treball, esdevenint els agressors el centre de la seva por. La víctima sent la necessitat d’escapar, allunyar-se de tot el que tingui a veure amb la seva feina i pot patir importants atacs d’ansietat o pànic a més de constants mals de cap, sensació de cansament i desesperança pel futur.

Però, com podem distingir un assetjament laboral d’un altre tipus de comportament? Anem a desgranar la definició d’assetjament laboral per analitzar cadascun dels seus criteris.

“L’exposició a conductes de Violència Psicològica, dirigides de forma reiterada i prolongada en el temps cap a una o més persones, per part d’una altra/s que actuen davant d’aquella/s des d’una posició de poder -no necessàriament jeràrquica sinó en termes psicològics -. Aquesta exposició es dona en el marc d’una relació de treball, i suposa un risc important per a la salut de la persona “. (Definició adoptada per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball).

CONDUCTES DE VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA

Dificultar la comunicació: interrupció al parlar, no donar la paraula a les reunions, ignorar a la persona, no contestar les seves trucades o correus, …

Actitud despectiva o amenaçant: avasallar o insultar, crítiques destructives sobre la persona o el seu treball, amenaces, cridar, empènyer, gestos de menyspreu…

Dificultar el contacte social: assignar un lloc aïllat dels companys, impedir que altres es comuniquin amb la víctima, fer-lo invisible…

Desprestigi: difondre rumors, ridiculització, burlar-se de defectes físics, assignar treballs humiliants, qüestionar les seves opinions, calumniar…

Desacreditació professional: no assignar tasques, impedir la iniciativa, tasques per sota o per sobre de la seva competència, exposar la víctima en públic quan fracassa, sobrecàrrec de treball, demanar una tasca en menys temps de què es requereix per fer-la, no convidar a reunions que el concerneixen, no delimitar clarament els rols, no compartir amb la víctima informació important per al seu treball…

Posar en risc la salut física o psicològica: assignar tasques perilloses, amenaces d’agressió física, agressió sexual, atacs físics, danys a les seves pertinences, amenaça a familiars o amics

FORMA REITERADA

Les conductes s’han de produir al menys una vegada a la setmana

PERLLONGADA EN EL TEMPS

Un mínim de sis mesos de durada

POSICIÓ DE PODER

Quan l’exerceix un superior es diu assetjament vertical. Quan ho fan companys o companyes es tracta d’assetjament horitzontal. En aquest últim cas la posició de poder no és jeràrquica sinó psicològica.

L’assetjament de baix a dalt existeix encara que no és tan freqüent. Acostuma a donar-se en incorporacions d’un cap nou (que no pertanyia abans a aquesta empresa o departament) que no són benvingudes per suposar un canvi organitzacional o perquè algú de l’empresa volia aquest lloc.

DINS DE LA RELACIÓ LABORAL

Les conductes d’assetjament es donen DINS del lloc de treball (encara que poden donar-se A MÉS A MÉS fora d’ell com missatges fora d’hores d’oficina o danys al cotxe)

Si després de llegir això penses que pots estar patint assetjament laboral, com has d’actuar?

-Assumeix que és una situació que no podràs gestionar sol i que empitjorarà dia a dia danyant-te cada vegada més

-Busca suport professional. Legal i, en funció del teu estat de salut, psicològic. Important que siguin expertes i experts en aquest tema i decideix amb ells la teva millor estratègia per afrontar aquesta situació.

Posar nom al que estàs vivint és el primer pas. Si ja ho has fet segur que a prop teu hi ha algun professional que pot ajudar-te.