EL TEMPERAMENT INFANTIL

“El gran és més prudent, però es que el petit no té por a res”, “la Maria és molt sociable i la seva germana tot el contrari, no semblen dels mateixos pares”. Tothom que tingui més d’un fill o filla expressa afirmacions com aquestes.

De la mateixa manera que dos germans tenen diferències físiques (un té miopia i l’altre no) també presenten diferències comportamentals. Es diu temperament. El temperament és la tendència innata a actuar d’una manera determinada que, en la interacció amb les experiències personals i la educació rebuda, acabarà convertint-se en la personalitat adulta.

Per tant, aquestes diferències tenen una base neurològica molt forta, no hi ha una intencionalitat del menor en el seu comportament. Un nen buscador de sensacions necessita de estímuls molt intensos per a que el seu cervell li avisi d’un perill. Fins aquell moment està gaudint molt de les sensacions que li proporciona pujar a la branca més elevada de l’arbre. En canvi, un nen molt prudent no ho és per rebre una exquisida educació. Ho és perquè només de pensar en pujar al mateix arbre comença a sentir taquicàrdia (resultat de que la senyal d’alarma del cervell s’ha encès).

Un buscador de sensacions assegut durant massa estona començarà a sentir un terrible avorriment que a nivell cerebral es viu com el fumador al que li falta nicotina. Necessitarà moure’s per tornar a un equilibri intern.

El nen que no ve clar allò de pujar a l’arbre viurà amb molta ansietat qualsevol proposta que impliqui risc. I si l’obliguem a enfrontar-s’hi aconseguirem l’efecte contrari al que es pretenia. En lloc d’habituació el que trobarem és una ansietat traumàtica que li dificulti l’obertura a noves experiències.

Aleshores, hem de deixar que el buscador de sensacions caigui per la finestra i que el més inhibit no es mogui de les faldilles de la mare? En absolut. Hem d’ajudar al primer a que toleri l’avorriment i al segon a explorar. Però hem d’adequar les nostres expectatives a les seves possibilitats.

Haurem de assumir la inquietud d’un (el buscador de sensacions) i permetre’l una certa capacitat de moviment durant les activitats passives mentre que a l’altre (el prudent) li acompanyarem en les noves experiències de tal manera que hagi d’afrontar un nivell d’ansietat tolerable per a ell. Tot dos han d’avançar en aquest camí però a una velocitat raonable. El pas del temperament a la personalitat triga gairebé 25 anys. Paciència!

Intentar que un nen o nena amb una tendència innata determinada es comporti d’una manera contraria requeriria una intervenció tan aversiva que comportaria conseqüències negatives en el seu desenvolupament psíquic. I, encara que aconseguíssim el canvi, cosa que no és segura, aquest tampoc tindria gaire sentit ja que es perdrien les qualitats positives dels trets temperamentals que volem eliminar.

I és que sense buscadors de sensacions no tindríem policies d’operacions especials, ni bombers, ni qualsevol altre professional que arrisqui la vida en la seva feina. Ni podríem admirar pràctiques esportives tan espectaculars com els salts en trampolí. Alhora el nen prudent es convertirà en un adult que toleri bé les tasques monòtones i previsibles, que requereixin d’un ordre exhaustiu i que son tan necessàries per a que la societat funcioni correctament. És a dir, no hi ha trets idonis o inadequats. Cada tret té escenaris on resulta més beneficiós que d’altres i és important conèixer bé com és la persona per triar els espais on es trobarà millor o saber quines son les habilitats que ha de desenvolupar per compensar un tret que li posa, ocasionalment, en dificultats.

Molts nens i nenes tenen algun tret del seu temperament que sobresurt i que pot ser problemàtic. Aquests nens o nenes no tenen un problema o un trastorn ni han d’anar al psicòleg. Evitem etiquetes. Com ajudar-los?

• Coneix bé al teu fill o filla. Empatitza i intenta comprendre perquè fa el que fa.

• No busquis intencionalitat en el seu comportament innat. El comportament intencional, que és fruit de l’aprenentatge, és una altra cosa molt més fàcil de solucionar si els referents del menor s’hi impliquen.

• Dóna-li recursos per regular el comportament inadequat i reforça els petits canvis aconseguits. Si no saps com, busca l’ajuda d’un psicòleg, però sempre amb la idea de que no existeix un problema, sinó que parlem de pautes educatives.

• Ajusta les expectatives. No diguis “durant aquest curs ho tindrem solucionat”. Serà frustrant per a tothom.

• Sé conscient dels avanços. Si una nena molt inhibida és capaç d’animar-se a estar una estona jugant sola al parc és una millora molt positiva.

• El temperament es modula amb l’acció del còrtex (el cervell que “pensa”). A mesura que el còrtex va madurant el nen o nena té més eines per modular el temperament. Tenint en compte que el còrtex no finalitza la seva maduració fins els 18 anys hem d’esperar una millora gradual fins aquesta edat (després també son possibles els canvis però els mecanismes son diferents).

• El temperament estarà present tota la vida. L’objectiu és que un tret extrem no ens generi problemes i intentar aprofitar els beneficis que ens aporta ser com som.