EL SENTIT DE LA VIDA
Després d’uns primers dies de desconcert per les imprevistes conseqüències del coronavirus s’ha donat pas a un altre tipus d’emocions com l’avorriment, l’ansietat o la tristesa. Quan algú expressa el seu malestar moltes persones responen que mentre els nostres avantpassats van lluitar en guerres a nosaltres només se’ns demana quedar-nos a casa i que no tenim dret a queixar-nos. Però aquesta comparació és tramposa. Quan ens passa alguna cosa no ho comparem amb la pitjor de les circumstàncies possibles. Qui rep un diagnòstic de càncer no pensa que hauria estat pitjor un ELA. Valorem el que ens passa en funció de les expectatives que teníem sobre la nostra vida. I quedar-nos a casa té moltes implicacions en aquestes expectatives. Esportistes que no poden entrenar, autònoms amb projectes que han de ajornar-se, malalts que es beneficiaven de caminar i que es van sentint cada dia pitjor físicament, adolescents que es quedaran sense un viatge de fi de curs per al qual han estat fent entrepans des de setembre…
Encara que altres persones i altres països tinguin problemes molt més greus que els nostres tenim dret a sentir-nos malament pel “sol” fet d’haver de quedar-nos a casa.
Dit això, és un exercici sa aprendre a fer una justa mesura de les coses ja que això ens permetrà una millor adaptació a les noves circumstàncies i trobar-hi el nostre sentit de la vida.
De vegades m’imagino la vida com si es tractés d’un videojoc. Cada pantalla nova és en realitat una època de la vida amb condicions diferents i, com en el videojoc, has de buscar els teus nous objectius i les teves noves eines o habilitats per aconseguir-lo mentre aprens a moure’t en el nou escenari. Potser l’entorn no t’agradi, pot ser que el teu objectiu no t’entusiasmi o et generi confusió però has de jugar per seguir endavant i la millor estratègia per superar aquesta pantalla i passar a una altra diferent és no insistir en mantenir els objectius i eines de pantalles prèvies quan has comprovat que aquí no funcionen. En els moments de canvi la flexibilitat serà la millor estratègia.
La pantalla “Coronavirus” ha arribat interrompent de sobte l’anterior creant un context completament diferent als en què ens havíem mogut fins llavors. Molts aspectes que donàvem per fet a la nostra vida han desaparegut com el sortir al carrer, portar els nens i nenes a l’escola o, fins i tot, el nostre propi concepte de seguretat tal i com el coneixem. El nostre personatge, és a dir, nosaltres mateixos, fins a aquest moment ha anat evolucionant amb una certa continuïtat. D’alguna manera podia anticipar què li esperava a cada canvi de pantalla. Però ara es troba en un paisatge diferent on els recursos que sempre havien estat molt útils ja no tenen lloc. I el nostre personatge (nosaltres) se sent perdut.
I que toca fer ara? Jugar. Com més aviat et moguis abans t’ubicaràs en la teva nova pantalla. Has trobat ja el teu objectiu? Quin és? Aguantar econòmicament? Ocupar el temps? Millorar la convivència familiar? Superar una malaltia? Amb l’objectiu identificat pots començar a buscar els recursos per aconseguir-ho.
No és una situació fàcil. Hi haurà moments de tristesa (i no tindràs al teu costat els braços que necessitis), hi haurà moments d’ansietat (i no podràs sortir a córrer per relaxar-te), hi haurà moments de tensió (i no podràs anar a fer una passejada per estar sola). Però tot això és més fàcil de gestionar si no et sents sobrepassada i sense control sobre la teva vida. És més fàcil quan saps cap a on vas.
Però si et sents perduda, si no veus sortida, si l’ansietat no et deixa pensar, igual que en els videojocs, pots prémer el botó d’ajuda. Diversos organismes i entitats públiques i privades han facilitat telèfons d’assistència per acompanyar psicològicament en aquesta crisi. En el cas que la teva dificultat sigui més complexa perquè vingui d’un problema previ o perquè voldries una continuïtat amb un professional concret les psicòlogues i els psicòlegs hem fet un important esforç en adaptar els nostres serveis per oferir una opció telemàtica.
En un o altre cas, si et trobes malament, prem el botó d’ajuda.