EL DESENVOLUPAMENT DE L'AUTOESTIMA
L’autoestima és un concepte complex. Podríem definir-la com “quant ens agrada el que pensem de nosaltres mateixes”. I he dit pensem i no “el que som” perquè la idea sobre una mateixa ve matisada (o polida, apallissada, oprimida) pels valors de la societat en què vivim i sobre els quals hem estat valorades a través d’altres ulls prèviament.
L’autoestima ens acompanya des que tenim un incipient “Jo”, al voltant dels dos anys de vida, i es manté en construcció des de llavors. Ara bé, la infància i adolescència és el període més important del seu desenvolupament.
A la primera infància el nostre Jo comença a conformar-se a reflex dels comentaris i valoracions de l’entorn. Si un nen és constantment qüestionat pel seu comportament (en moltes ocasions comportaments normals i esperables en la seva edat i, per tant, poc corregibles per part de la criatura) començarà a gestar una idea de si mateix de maldestre, amb una intensa sensació de culpabilitat i una certa indefensió ja que no s’ha sentit mai amb capacitat per a reconduir la seva conducta tot i les reprimendes o els càstigs.
No obstant això, la nena que ha estat aplaudida pels seus èxits i corregida i orientada amb tranquil·litat en els seus errors començarà la marxa social amb més seguretat en si mateixa i una autoestima més forta.
Cada vegada que reforcem o critiquem un comportament d’un menor amb qui tenim un vincle proper influïm en la seva autoestima. Quan reconeixem que ha aconseguit un propòsit pot traduir-se per “sóc capaç”, “sóc fort”, “sóc intel·ligent”, “puc aconseguir els meus objectius”. Per contra, quan critiquem sense compassió un error l’esquema que comença a gravar-se a foc al centre de la psique tindrà més aviat la pinta de “sóc un inútil”, “no es pot confiar en mi”, “tot ho faig malament”, ” no serveixo per a res”.
A mesura que anem creixent i ens relacionem amb més persones (professores, amics) obtenim altres perspectives, no necessàriament més realistes, més aviat, més diverses. Tot i això, el pes de les opinions de les persones significatives segueix sent molt més important. Imaginem una noia reeixida en els estudis, treballadora, que a més d’obtenir bones notes, toca molt bé el violí i acostuma a guanyar els concursos de literatura del seu col·legi. Malgrat això, quan arriba amb un reconeixement a casa després de la felicitació sempre escolta el mateix comentari “la llàstima és que et sobri tant de pes”. Amb aquesta simple frase estem cisellant en granit en la ment d’aquesta noia que el seu valor com a persona depèn dels seus quilos.
He dit diverses vegades que amb cada valoració social (especialment familiar) conformem l’autoestima i podria semblar que l’autoestima és un tros de marbre que anem esculpint donant-li alguna forma determinada. Res més lluny de la realitat. El concepte autoestima és un conjunt d’idees no conscients sostingudes de per l’emoció i que, de vegades, fins i tot poden ser contràries a algunes de les nostres opinions racionals. Per exemple, segur que la jove sobre la qual acabem de parlar, que toca el violí i ha aconseguit enormes èxits acadèmics mai defensaria en veu alta que una dona hagi de ser prima per tenir-la en consideració. No obstant això, sense poder evitar-ho, sentirà que és inferior a altres simplement pel fet de no tenir una talla 38, perquè al llarg de la seva vida apareixerà una veueta dins del seu cap que li anirà recordant “estàs grassa, no vals res”.
Tot i que no és fàcil recuperar una autoestima danyada les mateixes pautes que hem de seguir per fomentar una autoestima sana en els altres podem aplicar-les a nosaltres mateixes.
-Reconeix els teus èxits i sigues conscient de les teves qualitats, estratègies i esforç que has necessitat per aconseguir-los.
-Si el teu objectiu no ha sortit tan bé com volies analitza per què ha estat així i considera “els errors” com a font d’informació per aprendre
- No siguis destructiva en la crítica. Amb un “això no ha estat bé” n’hi ha prou. No cal acarnissar-se.
- Davant d’un error no critiquis la persona, centra’t només en la conducta
- Busca un marc de referència que guiï les teves decisions. Et donarà seguretat. En el cas dels adults parlem de ser conscients dels nostres valors i en el dels menors deixar clar què s’espera d’ells en els diferents contextos als quals s’enfrontin.
- Sigues crítica amb la teva veu interior. Si et sorprens jutjant-te amb un “no havies d’haver parlat”, posa-ho en dubte. Per què no havies d’haver parlat? Qui decideix qui pot parlar?
No és fàcil revertir una autoestima danyada. Necessitem de moltes, però moltes, experiències emocionalment contràries per reconvertir un esquema negatiu, per aconseguir que aquesta noia se senti bé independentment de la seva talla.
Perquè ens minen l’autoestima, però, no cal tanta feina. Les emocions negatives tenen major impacte que les positives en nosaltres i un entorn de treball opressiu o una parella aspra pot fer-nos trontollar els nostres fonaments.
I, finalment, si la nostra veueta interior és especialment insistent i ferotge pot ser que les pautes comentades no siguin suficients i estiguem en el moment oportú per a acudir a teràpia psicològica.