EL DOL INFANTIL

La mort és un concepte que es costa molt relacionar amb els nens i les nenes. Tot i així, darrere de cada traspàs hi ha nets, netes, filles i fills que, precisament per la seva curta edat, necessiten ser acompanyats en aquests moments complexos i no deixar-los a banda a casa d’una veïna o una tieta.

El dol és el procés que ens ajuda a superar la pèrdua dels nostres éssers estimats. Als nens i nenes també. Els rituals funeraris, és a dir, la vetlla, el sepeli i el funeral compleixen fonamentalment dos objectius: assimilar la pèrdua i rebre el suport de l’entorn social. Si el menor es queda en casa de la cosina “per estalviar-li el tràngol” no tindrà l’oportunitat d’acomiadar-se per última vegada, ni de interioritzar la pèrdua ni se li legitimitza en el seu dolor.

El dol s’estructura en diverses fases i en els infants també hi son presents. No és fàcil identificar les emocions complexes associades a la mort en un nen o una nena però això no significa que no les sentin. Simplement posen en marxa diferents recursos que els ajuden a conviure amb un dolor massa fort per a ells.

Trobarem sovint dos estratègies. La negació i la distracció.

En la negació el nen o nena nega, com diu el seu nom, que la mort hagi succeït. En un adult seria una actitud preocupant però no en un petit. Necessiten més temps per entendre el que ha passat i opten per no creure-s’ho fins que s’hi troben més preparats.

La distracció és la capacitat de jugar o riure amb els amics a estones, oblidant completament el seu estat de dol. Son espais temporals que els donen un període de descans del seu malestar i és fàcil, doncs, veure’ls passar del plor al riure en pocs minuts de diferència.

Què podem fer per acompanyar un nen o nena a afrontar una mort propera?

Continueu llegint «EL DOL INFANTIL»

LES MALES NOTÍCIES

Uns dels records més impactants que guarda una persona en la memòria és el moment en què li van comunicar una mala notícia. És l’efecte de primacia. Encara que la situació s’hagi produït hores o dies abans, per a la persona comença en el mateix instant en què es informada.

En la meva experiència professional he pogut observar persones que queden enganxades en aquell moment, explicant una i altra vegada com havien estat informats: “semblava que el molestava que plorés”, “mirava el rellotge com si tingués presa”, “m’ho va dir tan ràpid que no vaig entendre ben bé que m’estava dient”.

Per contra, quan les coses s’han fet bé, es recorda la tendresa amb què va ser tractat, com li van agafar la ma o la mirada que explicava sense paraules que no estava sola. En definitiva, es recorda que es va sentir cuidat i que això va suposar un important impuls en la superació personal.

Continueu llegint «LES MALES NOTÍCIES»