QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA
Quan ma mare era petita tots els dies menjava “cocido” amb poca carn i molts cigrons. Els diumenges paella. Per sort mai va passar gana però la seva dieta no era el que podíem dir variada. La seva dieta era la que la meva àvia podia aconseguir en una època difícil.
El moment gastronòmic que ara vivim és un luxe que la meva generació va començar a gaudir per primera vegada a la història de la humanitat. Abans la dieta era escassa en quantitat i qualitat per a gairebé tothom, com malauradament continua passant en molts indrets del mon.
Ara que tenim al nostre abast aliments de tota mena i prou informació per nodrir-nos correctament hem aconseguit convertir aquest èxit en un problema.
Els factors que han influït han estat molts i diversos i part de responsabilitat està en com gestiona el nostre cervell això de menjar.
El nostre cervell té una feina. Mantenir-nos vius com individus i com espècie. I ho fa com ho ha estat fent durant milers i milers d’anys, anticipant els perills i circumstàncies de la vida… però de la vida a les cavernes.
El cervell va evolucionar fins esdevenir l’impressionant òrgan que és ara durant llargues èpoques on l’aliment era un producte escàs, infreqüent i insegur (transmetia malalties i podies enverinar-te fàcilment). No acostumava a ser saborós i quan ho era es tractava d’un aliment encara més escàs, encara més infreqüent i ens sabia tant bo que tant donava si era insegur.
Per tant, aquesta dèria pels aliments greixosos i calòrics innata no és fàcil de gestionar en aquesta època de plenitud. El cervell no entén que els aparadors dels supermercats continuaran plens demà i demà passat i posa en marxa tots els seus recursos per a que et llencis a per la bossa de patates fregides fins que acabis a rebentar.
Per contrarestar aquesta tendència motivacional tan molesta el que acostumem a fer, i tenim molt interioritzat que és el que cal, és posar-nos a dieta. Ben dràstica a ser possible. Mala idea. El cervell es posa molt nerviós i comença a pensar en menjars a totes hores del dia.
Però els éssers humans insistim en les dietes extremes, entrant en cercles viciosos, que a més de no ajudar-nos en la millora de la salut física, ens generen problemes seriosos en relació a la nostra imatge, la identitat i amb la cura del nostre cos. Problemes que en alguns casos han portat a la persona a la mort.
Tots els trastorns alimentaris s’han originat arran d’una dieta molt restrictiva. La reducció dràstica de la ingesta calòrica posa al cervell en alerta i comença a dirigir tots els seus esforços a aconseguir que la persona mengi. I ho fa així:
-converteix el menjar en una obsessió
-dificulta la concentració en qualsevol cosa que no sigui menjar
-genera sensació d’esgotament, físic i mental, per tal d’estalviar energia
-dirigeix l’atenció constantment als estímuls relacionats amb els aliments
El resultat és que el menjar es converteix en l’eix de la nostra vida i els trastorns alimentaris fan la seva aparició.
L’alternativa a una dieta restrictiva és el canvi d’hàbits. El canvi d’hàbits no és només una variació de la conducta, és, sobre tot, un canvi en la perspectiva i consciència dels nostres valors. És dissenyar una nova manera de relacionar-se amb els aliments que satisfaci al cervell primitiu (els instints) però que sigui dirigida pel nostre cervell més evolucionat (consciència).
El desig de la major part de les persones amb dificultats amb l’alimentació és aprimar-se. Canviar el hàbits no ofereix una pèrdua de quilos immediata però garanteix una pèrdua sostinguda sense efecte rebot en aquelles persones que tenen un excés de pes així com el manteniment a llarg termini del pes perdut.
Però, sobre tot, el que és més important és que es prioritza la salut per sobre de l’estètica i es treballa un autoconcepte basat en l’autoestima i en el desenvolupament de valors sòlids que donin seguretat a la persona davant uns cànons socials poc realistes.