CANVI D'HÀBITS: UN REPTE DIFÍCIL
Setembre i gener són els mesos dels nous propòsits. Hi ha de tota mena. Menjar més verdures, fer més esport, deixar de fumar, aprovar totes les assignatures… Si ens fixem bé tots impliquen un canvi d’hàbits. Un any més tard moltes d’aquestes persones no han assolit el que desitjaven. Havien començat bé però, no saben ben bé perquè, no han aconseguit mantenir el canvi inicial.
I és que el canvi d’hàbits és un camí difícil i feixuc.
Podem dividir aquest camí en dos parts: l’inici del canvi i el manteniment del canvi.
Inici del canvi
Primer de tot, el canvi l’hem de viure com un trajecte d’aprenentatge on hem de descobrir aquells aspectes de nosaltres mateixos que permetran consolidar el nou propòsit. És una cursa de resistència on l’únic fracàs és la renúncia. Cada vegada que un intent no és fructuós tenim informació per fer-lo millor en la següent oportunitat.
Per començar un canvi la motivació és important. Allò que volem aconseguir té un sentit a la nostra vida, bé perquè ens aporta una satisfacció directa (aprendre a tocar un instrument) o indirecta (canviar la dieta per baixar pes i millorar la salut). Aquesta motivació ens dona l’energia necessària per fer el primer pas.
En realitat el canvi no comença en aquell moment. Ho ha fet mesos, potser anys abans, quan el desig de canvi es va anant instal•lant al nostre cap. Des d’aleshores hem valorat pros i contres, recursos, obstacles i guanys. Tots aquests pensaments han estat necessaris per a que un dia féssim el primer pas.
Abans d’aquest primer dia hem de fer alguns preparatius. Si volem canvis en l’alimentació hem hagut de comprar productes diferents, probablement més verdures, si volem començar a fer exercici, a més de comprar una mínima equipació també hem hagut de decidir quàn és el millor moment o quin tipus d’exercici és més convenient. Però també hauríem d’haver pensat en cóm superar els obstacles. Cóm respondré, per exemple, si m’ofereixen una cigarreta (en el cas de estar deixant de fumar).
Manteniment del canvi
El camí s’ha iniciat i tot va més o menys bé durant uns dies o setmanes. Fins i tot dos o tres mesos. I és llavors quan apareix la temible parella. L’àngel i el dimoni. Un ens diu que continuem esforçant-nos i l’altre que per un dia no passa res. Ens sentim esgotats. Ens fallen les ganes. La motivació inicial s’està esvaint.
Aquest moment és crític, on molts intents queden abandonats. La força de voluntat no ens podrà ajudar molt aquí. El que ens estem plantejant és si volem continuar, si realment és tan important com per mantenir aquest esforç. Busquem desesperats l’excusa per menjar-nos el cruasan de crema o anar-nos al cinema en lloc de quedar-nos a estudiar la tarda a casa. Els dubtes ens envaeixen.
Només si aconseguim identificar-nos amb la idea del canvi superarem aquests dubtes i mantindrem a llarg termini els nostres propòsits. Hem dit al principi que tot canvi tenia un sentit a la nostra vida. D’altra manera no ens haguéssim mogut del lloc. Aquest sentit vital l’hem de fer nostre, l’hem de convertir en un valor personal. El valor personal és una idea general que orienta i determina les nostres accions de manera natural. Si per a mi la salut és un valor important intentaré cuidar-me i quan no sigui així sentiré una incongruència que m’adreçarà a les conductes adequades.
Aquesta nova etapa, la del manteniment del canvi, es basa en el compromís amb una idea. Jo menjo verdures, no ja tant perquè vull aprimar-me (conducta), sinó perquè m’identifico amb la cura de la salut (valor personal). És a dir, quan apareix el dimoni a invitar-me a fumar una cigarreta, perquè total, per una no passa res, el missatge de l’àngel no serà “no fumis” sinó “fumar? Tu ja no ets un fumador!”
La clau és el pas del “estar” (faig exercici) al “ser” (l’esport forma part de la meva vida). En el moment en el que aquesta identificació sigui complerta i ja no ens aparegui el dimoniet amb proposicions indecents podrem dir que hem assolit el canvi i, el que és millor, que ja no dependrem de la força de voluntat per mantenir-lo. Hem assolit el nostre objectiu!