ELS EFECTES COLATERALS DE LA PANDÈMIA
Després dels primers moments de la pandèmia, a la primavera de l’any 2020, la situació que estem vivint ara sembla privilegiada. Els col•legis estan oberts, molts hem tornat a una certa normalitat a la feina i, encara que amb horaris restringits, pràcticament tots els comerços estan funcionant. Fins i tot convivim amb certa cordialitat amb les mascaretes i els hidrogels.
Som conscients que hi ha persones que estan vivint una situació especialment dramàtica. Em refereixo a qui ha perdut la feina i/o els seus ingressos, que ha patit la mort d’un familiar molt proper o qui experimenta les desconegudes conseqüències de la COVID a llarg termini. Aquests efectes són clars i evidents. No obstant això, després de reivindicar-los com les indiscutibles víctimes de la pandèmia, vull posar la mirada en les altres repercussions més subtils i poc precises de l’estat de les coses.
Les mesures sanitàries, necessàries sense cap dubte per evitar la propagació del contagi, han implicat canvis en el nostre dia a dia amb conseqüències que poden ser més importants del que sembla.
- Menor contacte amb familiars i amics: les vídeotrucades no supleixen la interacció en persona, no només perquè ens faltin els petons i abraçades sinó perquè la proximitat física permet un altre tipus de comunicació més emocional que fa que aquesta trobada sigui molt més gratificant que quan ens connectem per mitjà del telèfon mòbil.
- Disminució d’activitats: moltes persones s’han vist privades d’activitats que realitzaven fora de casa i en un entorn col•lectiu. Gimnasos, clubs de lectura, pintura i una infinitat d’exemples més. Encara que alguns d’aquests entreteniments podrien ser realitzats dins de casa la veritat és que és difícil afrontar la reorganització mental que suposa un canvi d’hàbits enmig d’un col•lapse mental com el que vivim durant la pandèmia. Però, fins i tot en aquells que han estat capaços de continuar amb els seus interessos, la pèrdua del que implica sortir de casa (canvi de roba, estructura horària, obligació) ens pot portar a sentir que aquesta activitat, feta d’aquesta manera, ja no tingui sentit i el nostre vincle amb ella es vagi dissolent a poc a poc.
- Menor comunicació social: la mascareta i la distància de seguretat, a més de les limitacions d’aforament, dificulten les petites converses que sorgien de manera espontània en el nostre entorn social. Aquestes bromes a la cua de la peixateria, els comentaris ocurrents en la consulta de metge o l’acudit enginyós mentre esperes la sortida de l’escola al costat d’altres mares i pares es veuen dificultats. No ens escoltem bé (la mascareta a més de frenar les ones sonores ens elimina el suport visual del moviment dels llavis) i després d’haver hagut de repetir tres vegades un comentari desistim de tornar-ho a fer en una altra ocasió, i acabem per només dirigir-nos als altres per explicar alguna cosa “important”.
- Incertesa: hem après que d’un dia per l’altre les coses canvien. Ens costa fer plans perquè pot ser que, malgrat el nostre esforç, no puguem portar-los a terme. I per a moltes persones suposa haver estancat projectes que podrien ser fonamentals per al seu desenvolupament laboral o personal.
Pot semblar una frivolitat queixar-se d’aquestes circumstàncies quan, com hem comentat abans, tanta gent està vivint una realitat dramàtica. I de fet és un dels motius que ens fa sentir encara pitjor “Com vaig a queixar-me amb ho malament que ho estan passant ells?”
No obstant això, els efectes d’aquesta “nova normalitat” no són petits. La disminució d’activitats i del contacte social afecten negativament al nostre estat d’ànim mentre que la incertesa incrementa l’ansietat. A més, tot aquest temps que passem tancats a casa sense fer res en concret el dediquem a pensar en totes aquelles coses que ens preocupen.
Aquest còctel no és positiu per a ningú però, per a aquelles persones sensibles a l’ansietat però que s’anaven sostenint o les que tenen una vida amb moltes càrregues laborals o personals però que aquesta sortida de cap de setmana o la classe de spinning de les set de la tarda els recarregava les piles, pot significar el pas a un trastorn d’ansietat o depressiu.
Com podem afrontar de la millor manera aquesta situació i reduir amb això les possibilitats de veure afectada la salut mental?
- Acceptar que no podem evitar aquesta situació. Lamentar-nos només serveix per incrementar el malestar emocional.
- Adaptar-nos-hi i aprofitar totes les oportunitats segures per establir vincles, realitzar activitats agradables i posar en marxa aquells projectes que tinguem en ment encara que no estiguem segures que puguin acabar-se per causa dels vaivens de la pandèmia.
- Intentar mantenir-nos ocupats per no deixar espai a aquestes idees a les que donem voltes sense parar. Si et veus atrapada en un pensament negatiu crida a una amiga, realitza una gestió pendent, surt a fer aquesta compra que havies deixat per a més tard (i llegeix la meva entrada sobre Rumiació).
- Pensar que és una situació temporal, que quan la vacuna estigui prou implantada podrem recuperar aquesta normalitat que tant trobem a faltar
És molt important que aquesta frustració que podem sentir no es transformi en un trastorn. Si, malgrat tot, portes massa dies trist, plores sense poder evitar-ho, et costa sortir de casa, sents sovint una opressió al pit o has arribat a perdre el control sense entendre el que estava passant segur que una visita a un professional de la psicologia pot ajudar-te.